Ethan está nervioso pero feliz. Se encuentra con sus compañeritas y todos los nervios quedan atrás. Sofía, la maestra, los recibe a todos con ternura; mi caramelo le dedica una amplia sonrisa y la bailarina le mira a los ojos mientras toma su mano; "El meu rei" le susurra; y mi hijo sonríe confiado.
El telón se levanta, las sonrisas brillan, los ojitos sueñan y los picecitos danzan. La esperanza tintinea entre bastidores y se cuela en los corazones de nuestros pequeños ángeles.
Esperanza.
Hoy la he sentido más fuerte que nunca. La llevaba un niño rubio puesta por sonrisa... y calzaba zapatillas negras de ballet.
Y el Principito dijo:
-Me ha gustado mucho que la tata Surai viniera a verme bailar...
-Lo has hecho muy bien cariño.
-He echado de menos a la tata Alba...
Hola Sandra ara siiiiiiiii i l'he vist tres vegades, i ara el tornaré a mirar....quin Peter Pan tant guapu i quina força que teeeeeeeeeeeeeee. Felicita a Ethan de part meva i a la mestra que ho ha preparat amb tant de carinyo. I quina gracia quan agafa a la nena per darrera i ella obre les cames, moniiiissims. Veig que segueix super be les indicacions de la mestra i recorda els passos perfectament. Una passadaaaaaaaaaaa, ja veig que teniu un artista a la familia. Enhorabona i gracies per enviar el video, vaig veient com creix dia a dia i això es molt emocionanat.
ResponderEliminarUna abraçada molt gran per tots
Maite
Sandra, m'encanta!
ResponderEliminarÉSTÀ GENIAL!!!
ho han fet molt bé i amb una il·lusió que encomana!
gràcies per enviar-me el link.
una superabraçada!
Carmina.
Wapo!! y que buena parejita que hacen....
ResponderEliminarQue guapo estaba.
ResponderEliminarAy mami, que se te cae la baba.
Un besazo.
Muchas gracias a todas!!! ¿qué os voy a decir yo? pues que estoy muy orgullosa de mi niño!!
ResponderEliminar